Les cases passives o passivhaus són un tipus d’habitatge que permet tenir un gran estalvi energètic gràcies al seu tipus de construcció, amb un disseny que busca reduir al màxim l’energia necessària per a la seva climatització, aconseguint tenir una temperatura constant i confortable durant tot l’any mitjançant l’optimització dels recursos existents. Es tracta d’un estàndard de construcció alemany que garanteix que els habitatges compleixen una sèrie de requisits d’aïllament, ventilació i hermetisme.

Estan dissenyades per estalviar i aconsegueixen reduir fins en un 90% les necessitats de calefacció i refrigeració. La poca energia suplementària que necessiten la poden cobrir fàcilment amb energies renovables.

Aquest estil no comporta l’ús d’un tipus de material o producte concret sinó que es tracta d’optimitzar els recursos a través de tècniques passives, per exemple, reduint la superfície de la casa que està en contacte amb l’exterior o orientant les finestres de manera correcta.

Hi ha 5 principis bàsics:

• Aïllament tèrmic. Un bon aïllament és important tant a l’hivern com a l’estiu. Es modifica i optimitza en funció del clima i el gruix de l’aïllament tèrmic varia segons la zona d’edificació.

• Finestres i portes. Les portes i finestres poden ser un punt dèbil a l’hora d’aconseguir una bona eficiència energètica. En aquest tipus de construcció és molt important l’orientació i ubicació de les finestres dins de la casa. Són de doble o triple vidre amb gas inert i reflecteixen la calor cap a dins de l’habitatge a l’hivern i la mantenen a l’exterior durant l’estiu.

• Sense ponts tèrmics. Els ponts tèrmics són aquells punts en els quals es transmet més fàcilment la calor o el fred que en la resta de la superfície perquè estan fets d’un material més conductor o perquè estan en contacte amb l’aire de dins i el de fora a la vegada. Poden ser marcs de finestres sense ruptura de pont tèrmic, caixes de persiana, juntes entre envans i façana… que produeixen pèrdues o guanys de temperatura indesitjats. En les cases passives es construeix sense cap pont tèrmic, ja que no interrompen la capa d’aïllament, fan servir materials de molta resistència tèrmica i vigilen les juntes entre elements constructius.

• Hermetisme a l’aire. En una construcció tradicional, hi poden haver corrents d’aire a través de finestres, forats o esquerdes, que poden provocar baixades de temperatura i condensacions. En un edifici passiu, la construcció és del tot hermètica i s’aconsegueix cuidant molt tots els tancaments i juntes de l’habitatge.

• Ventilació mecànica amb recuperació de la calor. És clau per aconseguir un consum energètic baix. Es tracta d’un sistema de ventilació que reaprofita la calor generada per les persones i els electrodomèstics i preescalfa l’aire net entrant abans d’expulsar l’aire viciat. La quantitat d’energia necessària per acabar d’escalfar aquestes cases és tan petita que es pot cobrir amb una petita estufa i no és necessari tenir un sistema de radiadors o calefacció.

Construir una casa passiva té un sobrecost aproximat d’entre un 5 i un 15% respecte a un habitatge tradicional, depenent del disseny i acabats escollits. Tot i això, cal tenir en compte que aquesta inversió s’amortitza fàcilment per l’estalvi energètic que comporta i per la revalorització d’un immoble amb aquestes característiques.

Perquè un habitatge sigui considerat com a habitatge passiu o passivhaus, ha d’obtenir el certificat del Passivhaus Institut d’Alemanya, encarregat d’acreditar si compleix amb tots els requisits tècnics necessaris per ser considerat com a tal.